Hi ha llibres que llegim i que, amb el temps, potser oblidem. Però n’hi ha d’altres que es queden. Els recordem per una frase, per un personatge, per una aventura o, simplement, per la sensació que ens produïa obrir-los. Alguns ens els van llegir quan encara no sabíem llegir sols; d’altres els vam descobrir en una biblioteca o perquè algú ens els va recomanar. I n’hi ha que arriben quan som més grans i ens posen paraules a coses que nosaltres també estem vivint. La nostra història com a lectors està feta de totes aquestes lectures: les que ens van fer riure, les que ens van fer somiar, les que ens van emocionar i les que, sense que ens n’adonéssim, ens van ajudar a créixer.
Els primers llibres també deixen empremta
La història d’un lector comença molt abans de la primera novel·la. Comença amb els llibres que compartim amb els adults, amb les il·lustracions que mirem una vegada i una altra i amb aquelles històries que, encara que siguin senzilles, acabem coneixent gairebé de memòria.
La tortuga poruga i la seva amiga eruga és un bon exemple d’aquestes primeres lectures que poden quedar associades a una etapa molt concreta de la infància.
Històries properes, personatges fàcils d’estimar i situacions que permeten als més petits començar a descobrir tot el que pot passar dins d’un llibre. Perquè abans de llegir sols, ja estem construint la nostra relació amb la lectura. I moltes vegades aquesta relació comença amb una història que algú ens llegeix en veu alta.
Després arriben els llibres que ens fan riure
Quan els infants comencen a llegir de manera més autònoma, també descobreixen que un llibre pot ser una font d’humor, aventures i personatges impossibles d’oblidar.
L’Osvald, l’elefant musical és d’aquelles lectures que poden formar part d’aquest moment en què llegir deixa de ser només aprendre a desxifrar paraules i es converteix en una activitat que fem perquè volem saber què passarà.
I és que potser una de les millors maneres de convertir un infant en lector és aconseguir que tanqui un llibre pensant: «En vull un altre».
Els llibres també ens ensenyen a entendre el que sentim
A mesura que creixem, les històries també poden començar a parlar de coses que ens resulten més properes. Amistat, família, canvis, pors, inseguretats, primers sentiments...
Un petó de mandarina és una d’aquestes lectures que connecten amb emocions molt recognoscibles de la infància i que ens recorden que la literatura també pot ajudar-nos a posar paraules al que sentim.
Perquè hi ha moments en què no sabem explicar exactament què ens passa, però llegim una història i pensem: «Això també ho he sentit jo».
I després descobrim que un llibre pot parlar de molt més
Arriba un moment en què les lectures deixen de ser només aventures i comencen a obrir portes cap a altres realitats, altres cultures, altres èpoques i altres maneres de veure el món.
Arracades d’avellaner ens porta precisament cap a una història que permet descobrir una realitat diferent i apropar-nos a altres experiències a través de la literatura.
Aquesta és una de les grans virtuts dels llibres: podem viure històries que no ens passarien mai a nosaltres i, al mateix temps, entendre una mica millor persones i realitats que potser ens queden molt lluny.

Els llibres que arriben quan comencem a fer-nos grans
I arriba l’adolescència. Canvien els interessos, canvien les preguntes i també canvien les històries que busquem.
És aquí on apareixen lectures que parlen més directament de la identitat, les relacions, l’amor, les xarxes socials o la manera com ens relacionem amb els altres.
Gemma Pasqual és una de les autores que ha posat veu a moltes d’aquestes inquietuds. A Xènia, tens un WhatsApp per exemple, les relacions, l’amistat, l’amor i la comunicació a través del mòbil formen part del dia a dia de la protagonista.
I a Like. Blau i Like. Blanc, la mirada va encara més enllà: dues novel·les que imaginen un futur marcat per les pantalles, les aparences i els efectes del canvi climàtic.
Són lectures molt diferents entre si, però tenen una cosa en comú: parlen als lectors d’allò que els preocupa, els interessa i els fa preguntes.
Els llibres que ens fan pensar
També hi ha llibres que recordem perquè, quan els acabem, ens deixen una pregunta al cap.
La literatura juvenil té una capacitat especial per fer-ho. Una història pot començar com una aventura o un misteri i acabar portant-nos a reflexionar sobre l’amistat, la família, la societat o les decisions que prenem.
En aquest territori trobem també autors com Jordi Sierra i Fabra, amb obres que han format part de la trajectòria lectora de moltes generacions. L’assasinat del professor de Matemàtiques combina misteri, enigmes i aventures, mentre que altres de les seves novel·les permeten entrar en temes més complexos i propers al món adolescent.
Perquè un llibre juvenil no ha de donar totes les respostes. De vegades, el més interessant és que ens faci començar a fer-nos preguntes.
I alguns llibres es queden amb nosaltres per sempre
Potser per això, quan pensem en els llibres que ens han marcat, no sempre recordem exactament l’argument. Recordem una tarda. Una habitació. Una biblioteca. Un viatge. Una persona que ens el va regalar. El lloc on estàvem quan vam arribar a aquella última pàgina.
La Cira pot formar part d’aquest tipus de memòria lectora: aquella en què un personatge o una història acaba quedant vinculat a una etapa concreta de la infància.
I això també explica per què, anys després, retrobar un llibre que havíem llegit de petits pot provocar una sensació tan especial. De sobte, no només tornem a una història. Tornem a una versió anterior de nosaltres mateixos.
De llibre en llibre, anem construint qui som
No hi ha una única lectura que ens converteixi en lectors. Ens hi converteixen totes.
La història que ens van llegir abans d’anar a dormir. La que ens va fer riure. La que ens va fer plorar per primera vegada. La que ens va descobrir un tema que no coneixíem. La que ens va ajudar a entendre una emoció. La que ens va fer sentir identificats. La que ens va fer voler llegir un altre llibre del mateix autor.
I és precisament aquesta barreja la que construeix la nostra identitat lectora. Per això és tan important que els infants i joves tinguin accés a històries molt diferents: perquè encara no sabem quin serà el llibre que els marcarà.
Els llibres que ens han fet ser qui som no són necessàriament els més famosos ni els que apareixen a totes les llistes. Són els nostres llibres: aquells que van arribar en un moment concret i que, per algun motiu, es van quedar. La tortuga poruga i la seva amiga eruga, L’Osvald, l’elefant musical, Un petó de mandarina, Arracades d’avellaner, La Cira, les històries de Jordi Sierra i Fabra o les novel·les de Gemma Pasqual poden pertànyer a moments molt diferents d’una vida lectora. Però tots ens recorden una mateixa cosa: que llegir no és només acumular històries. És anar construint, pàgina a pàgina, una mica de qui som.